Aiii, els bisbes

U no acaba mai de sorprendre's per la capacitat d'hipocresia tan desmesurada que tenen molts dels prelats de l'Església Catòlica.
Fent una ullada al diari, he llegit que un bisbe el nom del qual no vull pronunciar perquè em faria perbocar, ha fet una missa, que té tot el dret de fer, però no al costat dels símbols terroristes del franquisme com així ha sigut i que a sobre ha recolzat amb les seues paraules.
O siga que va enaltint la violència d'un règim que va fer malbé el futur d'aquest país, abocat a una dictadura terrorista i repressora durant quaranta anys i per altra banda condemna el terrorisme d'altres no tan afins a les seues conviccions.
Senyor "bisbe", vaja fent acte de contrició perquè el seu Deu li passarà comptes el dia que el tinga, per llei de vida i segons la seua creença, al davant.
El meu "Déu" ja l'ha condemnat.

Del dolor

Ahir el cor se'm va encongir, sobtat per la noticia desgraciada que m'apropava el dolor alié i alhora pròxim d'un estimat company.
Alegria i bon humor defineixen el caràcter sempre ufanós d'aquest company, de qui no dic el nom perquè jo el sé i ell sap que jo el sé i ja és prou.
Els anys treballant sempre prop, que no en distància sinó en afinitat, ací a l'ajuntament de Castelló, han fet lligams que si no són amistat son companyonia i són quelcom que unix les persones.
M'he sentit abatut en primer lloc, però després passant el temps m'he adonat que ell se'n sortirà. No és un desig és un convenciment, i és tal que hui m'he apropat a la seua taula i he permés que la meua mà es recolzés en ella i he deixat anar un poc de mi desitjant la seua total recuperació.
De vegades el que es vol es prou per arribar i sols d'això depén l'avenir, de vegades.
Tinc la certesa que ell ha sentit el meu missatge i que prompte estarà restablit i disposat a l'alegria i el bon humor, ufanós per tornar a la feina.
T'esperem.