He trobat un conegut este matí quan anava a fer unes gestions al caixer del meu banc.
Feia temps que no ens veiem, gairebé tres anys em penso. Ens em saludat efusivament. Vam treballar plegats durant molts anys, ell en una empresa privada, jo a l'ajuntament; però per la feina ens veiem molt sovint.
M'ha preguntat com estava, li he dit que molt feliç i molt rebé. I es cert, soc molt feliç.
Ell m'ha dit que no ho estava passant massa bé. S'havia separat de la dona feia un any i esta a l'atur. "No tinc res", m'ha dit, "i els parla mal de mi als fills".
M'ha fet pena, m'ha entristit molt. Sé el que està passant sobretot el que patix pel fills. Son menuts i innocents i mai no es té la certesa de si estaran bé.
M'ha dit que li han pres tot el que tenia i el que no tenia i fins i tot l'enviaren de casa com un gos escortat per la policia quan va anar a recollir algunes pertinences a l'empresa que compartia amb la ex-dona. Ella els va telefonar.
S'ha passat quasi un any sense poder endur-se als fills els caps de setmana que li correspon tindre'ls. Una mena de càstig imposat per la dona.
L'havia enganyat amb un altre i ell no en sabia res. Li va tornar l'engany. Tot ho tenia a nom d'ella perquè "no soc persona desconfiada", m'ha dit, "potser soc idiota, més bé".
I així ha anat la cosa. Em parlat molta estona i s'ha esplaiat, ha buidat el pap, traient coses que l'oprimien.
No soc de donar consell, perquè crec que cadascú té la seua pròpia historia i sols un mateix coneix tot el que ha viscut i com ho ha viscut. Sols he pogut oferir-li ajut quan el necessite, i unes paraules en les quals sempre he cregut: "El temps ho posarà tot i a tots al seu lloc" i "No et deixes dur per la fúria i el dolor, sigues com has sigut sempre, hi viu tots el dies amb alegria".
Adeu, fins aviat.
Feia temps que no ens veiem, gairebé tres anys em penso. Ens em saludat efusivament. Vam treballar plegats durant molts anys, ell en una empresa privada, jo a l'ajuntament; però per la feina ens veiem molt sovint.
M'ha preguntat com estava, li he dit que molt feliç i molt rebé. I es cert, soc molt feliç.
Ell m'ha dit que no ho estava passant massa bé. S'havia separat de la dona feia un any i esta a l'atur. "No tinc res", m'ha dit, "i els parla mal de mi als fills".
M'ha fet pena, m'ha entristit molt. Sé el que està passant sobretot el que patix pel fills. Son menuts i innocents i mai no es té la certesa de si estaran bé.
M'ha dit que li han pres tot el que tenia i el que no tenia i fins i tot l'enviaren de casa com un gos escortat per la policia quan va anar a recollir algunes pertinences a l'empresa que compartia amb la ex-dona. Ella els va telefonar.
S'ha passat quasi un any sense poder endur-se als fills els caps de setmana que li correspon tindre'ls. Una mena de càstig imposat per la dona.
L'havia enganyat amb un altre i ell no en sabia res. Li va tornar l'engany. Tot ho tenia a nom d'ella perquè "no soc persona desconfiada", m'ha dit, "potser soc idiota, més bé".
I així ha anat la cosa. Em parlat molta estona i s'ha esplaiat, ha buidat el pap, traient coses que l'oprimien.
No soc de donar consell, perquè crec que cadascú té la seua pròpia historia i sols un mateix coneix tot el que ha viscut i com ho ha viscut. Sols he pogut oferir-li ajut quan el necessite, i unes paraules en les quals sempre he cregut: "El temps ho posarà tot i a tots al seu lloc" i "No et deixes dur per la fúria i el dolor, sigues com has sigut sempre, hi viu tots el dies amb alegria".
Adeu, fins aviat.
0 comentaris:
Publica un comentari