Només un fil els separa

Darrerament s'han produït fets que posen de manifest certes conductes humanes, polítiques sobretot, que parlen de la contradicció que suposa l'assoliment de poder, per fugir de l'estatus general com a individus de la nostra societat, i el respecte .
Es parla de corrupció i d'amiguisme, de lluites de poder i d'enriquiment il·licit. D' immoralitat absoluta i de notorietat popular.
La lluita pel poder porta les persones a fer el que calga per manar ni que siga sobre les formigues que campen pel terra, alienes a tot el que passa al seua costat.
Tothom en política vol dir i fer la seua, imposant, si es pot, idees i conductes.
I per fer-ho saben que han d'assolir altíssimes quotes de poder, de la forma que siga i com siga.
Va dir un famós polític no fa molt: "la vida son resultats". A mi l'afirmació em va semblar un disbarat. I si no resulta? Ja no vius?
Amb aquesta premissa es pot entendre la conducta deshonrada, irrespectuosa, immoral i destructora de l'estament polític actual. Conducta que parla de la mena de persones que governen actualment la nostra comunitat autonoma.
Es fan la pilota els uns als altres per arribar on més amunt es puga i quan creuen que han assolit l'estatus adequat es dediquen a fer i desfer ací o allí, destrossant qualsevol tipus de lògica.
Això no els dura massa perquè sempre hi ha algu altre que està més amunt i que mana més. Aleshores el poderós es torna esclau del seu modus vivendi, de la seua immoralitat personal i es deixa trepitjar per tal de mantenir ni que siga una mica d 'eixe poder que creia tenir.
Les veus dels poderosos tapen les veus dels esclaus, per humiliar-los i nodrir-se.
El que passa, per sort, és que el esclaus ho són quan caminen de la mà del poderosos per recollir les sobres. Poderosos abans, esclaus avui: només un fil els separa.

Crec en el respecte, no en el poder.